Twice.

" When you love someone but it goes to waste ... "

Ja t'he dit, no em preguntis per què, t'estimo. O potser no, potser tan sols t'admiro, i t'anhelo, inabastable des d'aquí baix.
El teu respecte, la base del meu desig, de la meva ànima, que per primera vegada a la vida ha trobat una germana que no l'ha mutilat, a l'espera d'empetitir-la i poder-la així manipular més tard.
T'estimo, i ho sento de molt endins. I mai hi ets, i tot és més profund.
Espero, tornar a vells estius entre els teus braços. Somio, tornar a tenir els teus ulls a dos centímetres dels meus, mirant-nos - fixament -.
I llavors caic, toco de cap a terra, i veig que la fi dels dies de calor, posà alhora la fi a l'amistat.
T'estimo, i això em trenca, trosseja a petits bocins l'esquema "res és impossible" que tan ben gravat tenia a la meva ment, i que tantes vegades m'ha permès progressar.
Aquesta vegada però, ha topat amb un enemic temut i invisible, la ignorància.
I et juro que, tot i el que t'arribo a estimar, no la soporto.
Tan de bo deixés de sentir-me culpable per haver perdut tot el que realment val la pena, tan de bo algún dia llegissis això i pensessis en mi. Perquè pel que a mi respecta, cada minut una part dels meus pensaments t'envien, alhora, un apassionat petò, i una bona bofetada.